HISTÒRIA
Els orígens de l’art ambiental se solen situar a la dècada del 1960, una època on les circumstàncies polítiques i socials van donar inici al fet que els ciutadans s’adonessin i tinguessin consciència de l’impacte que té l'ésser humà sobre el planeta. És en aquesta època també que va sorgir el Land Art, un corrent que va utilitzar, a la vegada com a marc i com a material, els paisatges de la naturalesa sense alterar l’equilibri d’aquesta, i que actua com a precursor de l’art ambiental.
Cal tenir en compte, però, que el fet que la naturalesa i el medi ambient siguin una inspiració per l’art no és una cosa nova ni una cosa que es va crear als anys 60. Les meravelles naturals han estat sempre presents en l’art, des del Paleolític, amb les pintures rupestres, fins a l’era digital d’avui dia amb les fotografies impactants sobre el món animal. No obstant això, sí que és veritat que la crisi mediambiental que va començar a agafar consciència des dels anys 60, ha impulsat un corrent artístic com a tal que parli del medi ambient. Aquest nou corrent, per tant, no es limita només a capturar i representar la naturalesa, sinó també la natura es converteix en la mateixa obra d’art.
Tal com s’ha esmentat, el Land Art és el precursor de l’art ambiental, que podria considerar-se com la primera fase d’aquest corrent artístic. Les obres de Land Art o art de la terra es creen a partir de la realització de modificacions de gran escala a l’entorn, fent que el territori es converteixi en el suport sobre el qual es realitza l’obra d’art. Com a fase inicial de l’art ambiental, no tenia un rerefons tan social o de preocupació pel medi ambient. De fet, en alguns casos al contrari: trobem obres d’artistes de Land Art que van ser durament criticades per causar danys al medi ambient. És el cas, per exemple, de l’obra Spiral Jetty (1969) de l’autor Robert Smithson, que va utilitzar un buldòzer per tallar el paisatge, la qual cosa va afectar un llac del desert de Utah.
No obstant això, les obres d’artistes de Land Art com les de Smithson, Walter de María o Heizer, van significar una renúncia als suports físics tradicionals i van iniciar una nova relació de l’art amb la naturalesa.
Aquesta relació va anar evolucionant, i van començar a emergir artistes que van passar a fer projectes d’intervenció mínima a la natura. Es tracta d’obres d’art que busquen revalorar i establir un vincle proper i d’equilibri amb la naturalesa. Alguns dels artistes més destacats del que podríem considerar una segona tendència dins l’art ambiental són Goldsworthy, Laib o Long.
Més tard, va sorgir una nova tendència entre els artistes que, ara sí, ja compta amb certs matisos de reivindicació. Els artistes d’aquesta nova tendència buscaven, a part d'un valor estètic, un valor social. L’art va acompanyat del desig de canvi social i de conscienciació dels problemes mediambientals. Sovint, l’art s’uneix a altres disciplines per fer més eficaç el missatge que es vol transmetre. Beuys, Denes, Ukeles o Johanson són quatre dels artistes que representen aquesta nova tendència.
Si posem el focus en la situació actual de l’art ambiental, és difícil establir unes característiques, a causa de la complicació que suposa descriure un corrent artístic en el moment que s’està donant. És important considerar, d’una banda, la gran varietat de mitjans, suports i formes que pot adoptar l’art contemporani amb el suport de noves tecnologies; i d’altra banda, la presència que està tenint actualment tota la qüestió del canvi climàtic i la situació de perill en la qual es troba el planeta, que fa que sigui un tema recurrent en la societat. Tot això fa que el ventall d’obres que podem incloure dins el corrent d’art ambiental s’hagi obert enormement, fent molt difícil fer una descripció de la situació actual d’aquest corrent. No obstant això, sí que es pot parlar d’artistes concrets que fan art ambiental en l’actualitat, com per exemple el fotògraf Chris Jordan o l’artista Myriel Milicevic.
